Per no donar per gaire, déu ni dó el suc que li treus, Duquena. No és cert, però, que a l'amic ecast... no li aportés res, ho sé perquè el conec molt bé, tot i que ja sé que són les seves paraules. Res, és una paraula massa contundent de fet. Ja sabeu com funciona aquest paio, és com una esponja i sempre troba alguna cosa, per petita que sigui que li diu alguna cosa (encara que a mi m'estigui malament el dir-ho).

Si, Amèlie distreu, però poc més. Si faig una abstracció de l'obra, m'imagino una adolescent atontolinada dient: "Hola!, sóc molt tonteta i us estimo molt a tots i sóc super, super guay i tot anirá molt bé sense que feu res. Els dolents cauran per si sols i al món hi haurà pau, felicitat i harmonia pel morro. No cal que us impliqueu, no cal que us amoineu, no actueu, viviu en la inòpia, que tot anirá bé" És a dir, alguna cosa així com: no visquis, vegeta. És un conte tontet i prou.

Però la veritat és que... i què? Ens ha d'amoïnar una peli? Es fan moltes pel.lícules falses i moltes de pitjor encara. Ens hem de preocupar per aquesta ara? Francament, Amélie me la sua olímpicament. L'he vista i ja no me'n recordo, com tantes i tantes altres pelis per distreure el personal. Vull realment una samarreta del quadernet? La vull???????? (ja,ja,ja,ja).

Aneu a veure "El hijo de la novia", home, aquí si que hi ha amor, sentiments, felicitat i pau, sense trampes, sense cartró pedra.