Avui inaugurem la secció “Enquestes” amb una interessant proposta:

ET VA AGRADAR AMÉLIE?<--pica aquí per votar




Entre els participants de l’enquesta se sortejarà aquesta fantàstica samarreta model “quadernetKasual”. Pot ser teva!!!

Rotundament no, puaj! És més falsa que l'Aznar parlant català en l'intimitat.

Així es titula un article d'Enic Juliana publicat precisament avui a "La Vanguardia".
[Veure article]

"El nou art feliç", article de Jordi Costa publicat també a "La Vanguardia" el 21 d'Agost. Art feliç per a una societat (sospitosament) feliç. Parla d'"Amélie", entre altres coses.
[Veure article]

Amélie, pues. Què m’ha semblat? Jo diria que és una peli entretingudeta, sans plus. D’una banda (si prescindís de tota la parafernàlia propagandística), els peròs que li posaria serien casi més cinematogràfics que ètics. Trobo que hi ha una acumulació massa exagerada de recursos “chistosos” i inusuals, que és probable que siguin els que li donen aquesta “màgia” de què s’ha parlat, però que em semblen gratuits (els programes de tele on es parla de l’Amélie, l’aventura a l’Afganistan del Nino, recursos de dibuixos animats com l’Amélie derrumbant-se com si fos de vidre...). És clar, estem parlant d’una peli de la que s’ha dit molt, i això obliga a dir-hi la seva. O sigui, pel que fa a la màgia, no trobo en absolut que sigui una peli màgica. És trivial però manté l’interès.

Sobretot em sembla una peli onanista en el sentit de viure en un món molt petit, farcit de cosetes de quan érem petits (aquesta estètica retro de tots els objectes). El recurs de dir “A Amélie li agrada banyar-se tal tal tal, i tirar pedretes tal tal tal”, em recorda un curtmetratge dels directors de “Delicatessen”, on es deia més o menys el mateix. El protagonista d’aquell curtmetratge deia, per exemple, que li agradava pixar mentre es dutxava, i que no li agradava imaginar-se que una dona tenia vísceres a dins del seu cos. D’això ja fa anys, i no sé perquè però allò se’m va quedar, i sempre m’ha fet la impressió que negar la “visceralitat” de les dones és voler viure en un món pre-adult i incomplet. No sé si m’explico.

Fa tres o quatre anys va sortir un llibre que va tenir molt d’èxit a França i aquí una miqueta, que es deia “El primer glop de cervesa” (traduït al català pel meu confrère J. Lavínia). Es tractava d’un seguit de textos d’una pàgina i mitja en els quals l’autor retratava petits plaers (el primer glop de cervesa, anar a comprar croissants-beurre a primera hora d’un matí de tardó-hivern a París, ajudar a desgranar pèsols, el soroll de la dinamo de la bici, el Tour de França, els calidoscopis i molts d’altres, relacionats gairebé sempre amb un passat adol·lescent o de la infantesa...). En fi, el culte a la nostàlgia amb un toc “minimalista”, és a dir, de posar-se les antiparres: no veure que es poden anar a comprar croissants demà mateix, i que a les dones de vegades els pot fer soroll la panxa.

En aquest sentit, l’enfoc de la peli em sembla intrascendent del tot, más de lo mismo o, com diria l’ecast.: “no m’aporta res”. Banalitat, però de totes maneres més intrascendent del que els articles que inclou l’amic Chaland semblen suggerir. Això dels lepenistes us asseguro que no ho he entès. A una peli (a una novel·la, a qualsevol manifestació amb voluntat artística) no li demano compromís polític o social, sinó compromís amb la veritat. I en aquest sentit em pot semblar autocomplaent i conformista Amélie, reaccionària en el sentit moral de no-trencadora, però no en el sentit polític. Posar-hi quatre immigrants o un toc d’injustícia social per donar-hi una pàtina progressista? Repeteixo, no entenc lo dels lepenistes.

En fi, quatre apunts. M’agradaria haver-me allargat més, però j’ai pas trop le temps i, a més, la peli no em dóna per gaire més.

Crec que tots els que critiqueu aquesta pel.lícula sou els que definitivament li doneu més trascendència de la que té. Jo he votat per la primera opció, em va semblar màgica, i vaig sortir del cinema amb una molt bona sensació que em va durar unes quantes hores, crec que pagar menys de 6 euros per viure una bona sensació i que t'entri per tots els sentits per una estona és molt en comparació moltes altres pel.lícules que es poden veure avui. Que n'hi han de millors ... segur... però ara parlem d'Amélie i no del Hijo de la novia. I sí, es màgica. Perquè ja Georges Méliès va descobrir que el cinema és màgia i si els que la critiqueu us heu oblidat d'això doncs em sap greu per vosaltres. Jo la vaig disfrutar.

Molt bé MiNiNa, si senyor/senyora, el cinema és màgia, entre moltes altres coses, però han passat 100 anys des de Méliès, i ja sabem que hi ha màgia en minúscules i MÀGIA en majúscules, o bé hauria de dir màgia curta i màgia llarga, millor. Amèlie és màgia curta perquè només es dirigeix a la capa superficial del nostre ser, només pretén donar-nos la raó dels ases. No sé si m'explico. Només ens diu el que volem sentir, perquè en tenim moltes ganes i ho necessitem, però, com diu una amiga meva, el valor afegit no només s'ha de dir, s'ha de demostrar i Amèlie l'única cosa que fa és confirmar als nostres anhels, als nostres desitjos, el que ja saben. Torno a preguntar si m'explico, perquè a vegades me'n vaig pels Cerros de Úbeda (que mai he sabut on era Úbeda, per cert). Amèlie és una operació de màgia-marketing. Si vols t'explico com la van concebre, que d'això en sé una mica. Un bon dia, els americans (el capital d'Amèlie és americà, per si no ho sabieu) van veure que hi havia un 30% de quota de pantalla que se'ls hi escapava amb un tipus de pel.lícula diferent, de gust europeu i van dir: això no pot ser. Hem de fer pel.lícules de gust europeu per fer més diners. Van agafar uns quants tipus interessants de la indústria del cienma europeu, els hi van pagar una bona bestreta i els hi van dir: au, feu una bona peli de gust europeu". I això, MiNiNa (o Fèlix?), es nota. Es nota que tot està ultra mil.limetrat i ultra pensat per tal que la peli sigui "màgica" i, amb el teu permís, et diré que el pensament anul.la la màgia i, si ets una mica perceptiu, ho notes, notes que allí hi ha "minino encerrado".

Que vas disfrutar d'Amèlie? Perfecte. Que t'agrada que et donin la raó dels ases per satisfer i reconfirmar el teu ego? Perfecte. Jo vull alguna cosa més.

Noticias de última hora sobre Amèlie:
Debido al gran éxito alcanzado en las pantallas, los productores de Amélie ya están preparando su secuela. "Amélie 2" contará aún con más dosis de magia y, según fuentes bien informadas, se estaría pensando ya en otros filmes, de los que sólo conocemos el título provisional: "Amélie y su hijo", "Amélie en Nueva York" y "Amélie, Amélie, tararí que te ví"

Resultat de l’enquesta “Et va agradar "Amélie"?”

SI, MOLTÍSSIM. Trobo que és màgica. És la millor pel·lícula de la història. M’he fet el pentinat d’Amélie i quan entro al xat el meu nick és AmELie. Vull viure a París.
44.44% (4 VOTS)

SI, BASTANT. Està molt bé de fotografia i de recursos d’imatge i tal. El tractament digital és una passada. I de producció està molt bé. És dels mateixos de "Delicatessen", oi?
11.11% (1 VOT)

INDIFERENT. Potser és massa esteticista. Em vaig endormiscar. Els actors treballen bé, això si. Posta en escena interessant.
11.11% (1 VOT)

NO GAIRE. La primera mitja hora és bastant fluixa. Podria durar mitja hora menys, la pel·lícula. Va perdent ritme. L'última mitja hora la podrien suprimir.
11.11% (1 VOT)

NO GENS. És una merda. Mera superficialitat formal. No té cap contingut. No té res. És la decadència d’occident. Buidor i autisme.
22.22% (2 VOTS)


MiNiNa, en sorteig davant notari, ha estat la guanyadora del concurs de la fantàstica samarreta model exclusiu “quadernetKasual”.

Chaland, el nostre “content manager”, va fer lliurament del premi a la guanyadora, divendres al vespre en un emotiu acte, a la seu central de “quadernet”. La guanyadora, emocionada i agraïda, va convidar a sopar al nostre “content manager”. Ell, que estava molt content, agraït i emocionat pel sopar, la va convidar a prendre unes copes. Al final, tot plegat va ser molt emocionant… Visca la germanor i les samarretes!