Avui no podem deixar de referir-nos a les greus tensions que s’esdevenen al Principat de Seborga, sovint silenciades per les autoritats italianes, el seu país veí i hostil, que envolta completament el territori d’aquest antic principat situat a les verdes muntanyes de la Ligúria.

Sa Altesa Jordi I ha patit molts greuges que ja no poden romandre més temps sense ser denunciats. No ens extendrem avui en detalls de la rica història d’aquest principat sobirà des de l’edat mitjana -Seborga va ser la primera monarquia constitucional del món- que mai s’ha unit amb cap regne i, per tant, tampoc es va unir a Itàlia als temps de la unificació italiana.

Sa Altesa el Príncep Jordi I de Seborga.

Perquè és un Principat independent, Seborga? “La resposta és obvia, mai ha deixat de ser-ho”, ens informa Sa Excelència el Delfí Walter Ferrari, Ministre d’Afers Estrangers.
Segons el tractat d’Aquisgrà de 1748, Seborga NO va entrar a formar part de la República de Gènova, i segons el Congrés de Viena de 1814, Seborga NO va entrar a formar part del Regne de Sardenya. Fins el 1946, el principat de Seborga gaudia del dret de “Nullis Diocesis” pel part del Vaticà, reconeixent implícitament la seva independència. Un document de 1934, signat per Mussolini, afirma que “el principat de Seborga no pertany a Itàlia”.

Sa Excelència el Delfí Walter Ferrari, Ministre d’Afers Estrangers

L’any 1966, els 366 habitants del principat van optar en referèndum a mantenir la sobirania incontestable de Sa Altesa Jordi I, refrendada el 1993 quan el poble va votar unànimement (334 vots a favor, 4 en contra) una nova Constitució. El Principat de Seborga té un Govern amb 15 ministeris, té representacions diplomàtiques arreu del món, emet moneda pròpia –el Luigino (que equival a 6 dòlars)-, emet passaports nacionals, segells, matricula els cotxes, disposa d’unes línies aèries –Benus Airways-, i estan a punt d’iniciar-se les emissions de la televisió nacional.
Malauradament, a Seborga hi ha un ajuntament, però és considerat pel poder legal del Principat una mera representació consular de l’estat italià.

Pas fronterer amb Itàlia, a l'esquerra Sa Altesa el Príncep Jordi I

Les actuals tensions amb Itàlia provenen d’una carta feta pública on Sa Altesa el Príncep assenyala que ha decidit abandonar el Palau del Govern i el territori nacional. Naturalment, aquesta absurda afirmació és una calúmnia anònima. Jordi I no ha escrit aquesta carta. Les sospites d’aquest acte delictiu apunten a l’ajuntament, a la presència colonialista italiana. “No he rebut cap mena de col·laboració d’aquesta administració que des de fa anys mira de boicotejar els nostres esforços per a que Seborga sigui un país conegut i respectat” diu el Príncep, afegint: “I això sense que li costi un Luigino a ningú”.
“No hem demanat mai res a aquest ajuntament que tolerem. Quan ells parlen de Jordi I, ho fan amb una riota satírica”. L’ajuntament vol crear una associació “per al rellançament de les activitats socio-culturals” sense permís del Govern del Principat, i sense Giorgio Carbone, com tenen la gosadia d’anomenar a Sa Altesa el Príncep Jordi I, tot afegint que “és un antic floricultor que va fer diners venent mimoses a Alemanya”

Sa Altesa ens dóna la benvinguda al Principat

Ens ha estat impossible parlar amb el Príncep, que des de fa un parell de mesos “no es troba bé”, segons ens han dit fonts del govern de Seborga. “La seva participació a les activitats de govern són nul·les”. Això ens fa pensar el pitjor: ha estat raptat pels serveis secrets d'algún país veí i envejós de la prosperitat del Principat? En posar-nos en contacte amb Walter Ferrari, Ministre d’afers estrangers, la nostra preocupació augmenta: “El Palau del Govern està tancat per problemes de goteres, tot el mobiliari ha estat traslladat”. Franco Fogliarini, el “batlle” de l’ajuntament no te res a dir sobre l’assumpte. Potser estem al davant d’una operació d’usurpació d’un poder legal i democràtic, no sabem encara protagonitzat per qui.

Les tensions amb l’estat italià van començar quan interessos estrangers pretenien obrir un casino al Principat. Sa Altesa el Príncep va ser clar i conciliador: “Nosaltres vivim molt bé, no tenim cap intenció d’atraure cap a aquest Principat malfactors ni gent sense escrúpols. El nostre casino són els turistes i tants i tants amics que ens venen a veure perquè aprecien la cuina dels nostres restaurants. Les trattories estan sempre plenes i, al cap de setmana, si no has fet una reserva, s’ha de fer cua a la Plaça i esperar torn per seure a taula. No -afegeix el príncep-, un temple de l’atzar a Seborga mai obrirà les seves portes”

“Sabeu una cosa?” ens deia Sa Altesa el Príncep, “els telèfons mòbils a Seborga no poden funcionar amb les companyies italianes. Només podem telefonar mitjançant les xarxes franceses. Serà perquè Itàlia ens ignora? En fi, a nosaltres ja ens va bé així” Companyies de telefonia i multimèdia russes i alemanyes tenen els seus ulls posats al Principat per a establir-hi delegacions.

Un episodi desgraciat va refermar les hostilitats entre el Principat i Itàlia quan un ciutadà seborguès que conduia el seu cotxe amb matrícula del principat va ser aturat per una patrulla índia de la ONU a la frontera d’Albània i el Kossovo. Oficials italians presents en la missió de la ONU en aquelles contrades van escarnir el ciutadà del principat i el seu cotxe fou immobilitzat.

Apaivagat el poder italià, un conflicte definitiu sorgí quan Seborga no va acceptar l’euro, com és natural, ja que aquest país no pertany a la Unió Europea. Ho va deixar clar el Príncep: “L’euro no és la nostra moneda, com tampoc ho és pel Regne Unit. Però mentre Anglaterra té una moneda, per bé o per mal, que està lligada a l’euro, nosaltres anem a contracorrent i restem ancorats a la influència del dòlar. D’altra banda, ni hem pres en consideració la futura circulació de l’euro a la nostra nació. El Regne Unit podrà seguir Europa en un futur i canviar a l’euro; nosaltres no ho farem mai”. Jordi I afegeix: “El Luigino és una gran moneda: Només a Itàlia, hi ha trenta-quatre mil hotels i botigues que l'accepten, i han posat cartells on s’hi llegeix “Acceptem Luiginos”, sobretot a Torí, Gènova i Milà. A França i ha un miler d’establiments que accepten el Luigino” Les autoritats italianes ho pretenen negar, és clar. I tornen a encetar les difamacions sobre afers financers turbis per part del Principat de Seborga, tot calumniant el seu Príncep.

“Ti amo mio Seborga
Con tutto mio cuor
Ti penso mia Patria
Con tutto mio amor”

De l’Himne Nacional del Principat de Seborga, “Speranza”.