Descripció

GRIPODAL és un analgèsic i antipirètic que actua sobre la simptomatologia dels processos gripals. En realitat, no sóc un títol, ho era quatre línies abans; i en general, tampoc no sóc un personatge de narració, sinó la veu d'un personatge, un traductor. Acudeixo puntualment al seu servei, emmotllo els meus principis actius a l'encàrrec que ocupa la seva ment.

Indicacions

Qualsevol tipus de traducció que el meu amo i senyor estigui obligat a fer per tal de mantenir (no sense penes i treballs) la seva família; en aquest cas, es tracta del prospecte d'un medicament suís que s'acaba d'homologar.

Posologia

La meva feina em té ben distret de vuit a deu hores diàries, incloent-hi diumenges i festius. He d'efectuar descans a les hores dels àpats i en els períodes nocturns.

Contraindicacions

Les begudes alcohòliques, sedants i altres productes psicoactius poden alterar l'adequació del registre requerit per cada traducció. En el meu historial hi figuren manuals d'instruccions d'electrodomèstics traduïts en moments de lacònica malenconia i que van acabar en forma d'aforismes, recopilacions de salms d'ús dominical abordades amb priàpica cremor produïda per oli de cannabis i haikus hipertrofiats a base d'eufòriques sessions amfetamíniques.

Efectes secundaris

La dedicació exclusiva, la devoció que sento pel meu mestre, la certesa que només seguirà sol.licitant puntualment la meva intervenció si no fallo, bloqueja els neurotransmissors del meu discerniment i em forcen a vessar sense cap mena de judici el flux de les meves paraules segons l'encuny que adopta en cada moment la seva ment entrenada i flexible, FINS I TOT QUAN JA HEM ACABAT LA JORNADA LABORAL. Per aquest motiu, em cal una concentració extrema, ja que el simple record d'una traducció passada pot empeltar en la traducció present (i encara pitjor, també a la vida quotidiana) estilemes i patrons inadequats.

En la meva memòria brilla encara la gloriosa traducció que vaig fer d'A la recerca del temps perdut. En aquella època (de fet durant molt de temps) me n'anava al llit ben d'hora, de manera que cada cop que la son, com una taca d'oli que amb moviments morosos s'estén fins que acaba cobrint la totalitat de la paella a la qual hi hem aplicat els bocinets tallats amb tota cura de les viandes que pretenem saltejar amb alls d'hivern (a la vista de les capes ja eliminades dels quals, de delicat color malva, és lícit rememorar els crepuscles mai iguals d'estacions més amables), com aquesta capa d'oli, doncs, que ocupa uniformement el pla circular de la paella, fins a l'indret en el qual aquest pla, tot inclinant-se lleument, perd el seu nom, jo deixava que cada racó de la meva consciència s'inundés amb el bàlsam incert del son, a voltes escassament engrescador.

La pitjor etapa de la meva vida
la vaig passar traduint els sonets
de Petrarca, esmolats com ganivets:
de la boca em sortien sense mida.

Si sonava el telèfon, de seguida
els engegava rodolins, tercets
i rimes fosques, poemes, versets
que a tothom els semblava una parida

Així que ho reconec, em falta un bull:
¿Com pot ser que una veu dicti sentència
segons llegeixi prosa o poesia?

¿que la simple presència d'un full
li tiranitzi el gen de l'eloqüència?
Si almenys pogués llegir el que jo voldria...