Se n'haurà anat ja el nostre agent MKR cap un destí amb prou feines secret, delatat per aquest nom que li ha encolomat el servei central a la seva operació?

No ho sé. El dia 29 teníem una cita, perquè ell accedia a un nou estatus després de quaranta operacions victorioses seguides, i com a degà de la promoció del 62, em pertoca donar entrada a tots els agents en aquesta nova desviació per l'autopista de la vida (ja m'ho diu, la Money Penny, que sóc un poeta). O potser m'ho crec jo, que els he de donar la benvinguda en aquesta nova etapa plena d'incerteses? Tant hi fa. El cas és que, embolicat com estic en l'afer de les "carxofes en deconstrucció", que em duu de cap des de fa mesos, i destinat com estava a una localitat de la Riviera empordanesa, no sé si hi hauré arribat a temps.

Ah, quant de temps que fa que conec l'agent MKR! Han estat moltes aventures junts, viatges nocturns en tren a París per establir contacte amb els agents CHLND i Morland, i aquella espia canadenca que s'amagava sota un cognom català; i en l'entramat del tràfic d'opi, a Constantinopla, obligats a visitar cada nit el Youth Hostel esperant un correu que mai no va arribar; i a l'Albayzín, on gràcies a la seva sapiència poètica, i a uns jocs de paraules (2-2-1, perdó, 2) d'una habilitat que no es recordava des dels missatges codificats de la Wehrmacht, vam desenmascarar, sota les seves barbes de profeta, l'autèntic Freddy Lombard.

En una època, oblidant aquest fil sòlid però flexible, ferm, que ens uneix degut a la nostra dedicació a la mateixa funció en la vida, fins i tot ens vam deixar despistar per... l'ego? les hormones? une femme? un rencore ignoto? chi lo sà... Afortunadament (o hauria de dir irremeiablement), la vie sait mettre les choses à leur place, com qui diria.

Recordo també la cinta de vídeo que li vam passar el CHLND i jo i en la qual havia de desxifrar dades fonamentals per a la seguretat d'Occident. Per sorpresa nostra, en comptes de prendre paper i boli i començar a decodificar, el MKR es va passar mitja hora pixant-se de riure. Em fa l'efecte que encara no ho ha entès...

M'agradaria pensar que l'amic MKR no s'enlairarà cap a B. sense haver llegit aquestes línies, que escric deixant de banda la fredor que se m'exigeix en l'exercici de la meva tasca i que, fins i tot, sota aquest tel d'ironia potser matussera que tradueix aquesta història amb dades canviades (seguretat obliga), he de dir que em surt del més profund del meu cor.

En tot cas, FELICITATS, CASTI