L’altre dia anava passejant, feia una tarda de llum daurada, la tardor s’acosta, i pensava en un parell de coses: Pensava en un conegut que tinc que té trenta anys i no ha follat mai, situació anòmala que li produeix frustració, naturalment… És un paio sensible, simpàtic, no és lleig ni res d’això, potser en el fons deu ser molt tímid, però a simple vista no ho sembla… També pensava en un altre conegut. Aquest té quaranta anys i folla pels descosits amb piles i piles de dones diferents que va coneixent a internet. Se cita amb una dona, i al cap de cinc minuts estan cardant frenèticament. I al dia següent amb una altra. I així va fent… Aquesta situació li produeix frustració, naturalment, però no troba mai cap dona amb qui pugui iniciar una relació sentimental més profunda. És un paio una mica compulsiu en tot el que fa, no és especialment guapo però sap ser atractiu i li agrada seduir.

I llavors em vaig trobar amb un altre vell conegut. Li vaig preguntar per la seva dona i em va dir, una mica sobtadament, que fa tres anys que no follen, i -tot mirant unes noies que passaven pel carrer- em va assegurar que aquesta situació li produïa una gran frustració.

Ens vam dir adéu en aquella cantonada on hi havia hagut un “Fashion Cafe”, als finestrals del qual s’hi mostraven unes fotos gegants de models en roba interior. Allà feia temps s'havia produït un accident: Un conductor que circulava a prop, amb el seu cotxe, va atropellar una nena i la va matar. Era un conductor exemplar, mai a la vida li havien posat ni una sola multa. El cap del Departament de Trànsit se’n feia creus, no s’explicava com havia passat un accident tant absurd i desgraciat. El conductor va assegurar al tribunal que el jutjava que per culpa de les fotos gegants de models en roba interior s’havia distret completament i no va veure la nena sortint per entre dos cotxes aparcats i envaint la calçada. El jutge no va tenir en compte aquesta explicació, per més frustració de l’acusat.

Llavors em trobo una antiga nòvia (amb qui no m’entenia gaire, sexualment, sigui dit de passada) que m’explica que li és impossible follar amb el seu marit, diu que no pot fer-hi més, i que cada vegada que ell se li acosta, a ella li agafen tots els mals i l’ha de rebutjar. Aquest fet l’ha deixada sumida en un greu estat de frustració, naturalment, ara precisament anava a veure el terapeuta. “Em sembla que se’m vol lligar” em diu, tot acomiadant-se.

Decideixo anar a prendre un cafè a un bar-llibreria. Els titulars dels diaris parlen del crac de la borsa. “Esdevingui una dona multiorgàsmica”, proposa una revista femenina. A la llibreria promocionen un nou llibre, n’hi ha muntanyes d’exemplars, vermells en català, beix en castellà: “Plataforma” de Michel Houellebecq. “Una dissecció implacable de la frustració sexual que impera als països rics” posa en un cartell que penja per sobre de les piles de llibres. Me’n compro un. I mentre em prenc el cafè penso que hauré d’anar al metge, el mal que em fa aquesta tortícolis s’està tornant insuportable, des de fa dies. Des de que la meva nòvia va comprar el maleït "Kama Sutra a l’abast de tothom”.