dimecres, 13. de novembre 2002
Que bona l’exposició d’Anthony Caro que hi ha a la Pedrera de Barcelona!

És difícil veure exposicions memorables d’art contemporani, potser se’n veuen una o dues l’any, i aquesta n’és una. És una petita (gran) antològica d’obra de l’anglès Anthony Caro que comprèn el període que va de principis dels seixanta fins a finals dels vuitanta, i s’hi aprecia clarament com neixen i es desenvolupen els paràmetres del seu llenguatge escultòric. Una bona experiència per a l’aficionat a l’art contemporani. Al contrari que les exposicions col·lectives, que sovint resulten decebedores --veure un batibull de peces de diversos artistes mareja una mica i no s’aprofundeix en cap d’ells--, veure’n una dedicada a un gran artista sempre val la pena.

Caro treballa amb peces d’acer, amb tubs i perfils bàsics de metal·listeria, amb retalls de trossos d’objectes trobats (de calderes, de reixes…). Tot plegat ho ajunta i ho pinta de manera bastant uniforme, en general, sense voler emfatitzar aspectes matèrics de la pintura o del metall, atributs aquests, molt típics de la tradició catalana, començant per l’informalisme de Tàpies i continuant amb una pila de pintors i escultors de tota mena i condició… Tot i que Caro va estar una temporada a Barcelona, a mitjans dels vuitanta, i va influir profundament en una colla d’artistes catalans aleshores emergents…

La primera impressió que fa la visita d’aquesta exposició al visitant eixerit és la constatació, obra rera obra, que Anthony Caro va formant i creant un univers de formes molt simples i de combinacions molt elementals, tot creant els fonaments del que serà una certa tradició d’escultura abstracta al segle XX. I ho fa molt bé. I té l'honestedat i la puresa dels que fan per primera vegada alguna cosa. Fa pensar en les recerques de Paul Klee o de Joan Miró, també en els primers expressionistes abstractes americans (com ara Robert Motherwell), i, posats a fer (perquè no), en els artistes del trecento i el quatrocento, que descobrien l’humanisme, amb tota la seva innocència. Anthony Caro és un humanista, com els artistes citats, i diria que forma part d’una certa gent que al segle XX cercaven la llum i la construcció més que no pas l’emfatització de l’absurd i de l’angoixa freudiana.

Anthony Caro va tenir tractes amb el crític d’art Clement Greenberg, la ment lúcida d’una generació anterior, els expressionistes abstractes americans. Greenberg, als seus escrits, havia redefinit de manera molt original els paràmetres de l’art occidental contemporani des dels impresionistes, i és el mentor d’una colla d’artistes americans sorgits de les cendres de l’art europeu després de la Segona Guerra Mundial. Quan es va trobar amb un jove Caro, li va dir: “Si vols canviar el teu art has de canviar els teus costums”. Caro es va concentrar en l’acer i en la dedicació completa en bastir el seu art, basant-se en la simplicitat i en la interrogació constant. I les seves primeres obres ja es van construint a base de joia primigènia i en la coherència d’un mètode de treball interessantíssim, desafiant tot pressupòsit i convenció, i composant, combinant i construint unes peces de rotunda potència.

“Sight”, 1965-1969
Acer pintat blau
286x168x7,5 cm.

“Anthony Caro. Dibuixant a l’espai. Escultures de 1963 a 1988”
La Pedrera. Barcelona. Fins el 19 de gener del 2003. Entrada gratuïta (interessant!). Tansports: Moltes línies de Metro, de Ferrocarrils de la Generalitat, de Rodalies i d’autobusos, pàrquings per tot arreu, també s’hi pot anar a peu.
Servei de Bar: Si em veieu per allà us convido a un vermouth.

... Link


 
quadernet@yahoo.com
En línia fa 8223 dies
Darrera actualització: 28/1/06 13:38
status
no estàs registrat ... per posar comentaris o històries registra't
menu


novembre 2002
dg.dl.dt.dc.dj.dv.ds.
12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
octubredesembre

recent
Weblogs de l'Escola Quadernet *Actualització
2006* Paperet" %> Belgolb" %> La Vista" %> *Actualització,...
by chaland (28/1/06 13:30)
Sóc un copión
by Dhammayazika (1/6/05 21:33)
...Ooohh triaaangolo mio!! Homenatge cantat
a l'amic Chaland
by Dhammayazika (29/5/05 20:43)
Encara que no ho sembli,
estàn fetes... el 1915!! Taller Tiflis
by Dhammayazika (27/5/05 18:31)
Lirineu Nome: Lirineu Andrade
Idade: 20 Principal oucupação: Pensar Oucupação secundária: Viver e conhecer gente...
by Dhammayazika (19/5/05 9:31)
Bando de velhas pelancudas
by Dhammayazika (18/5/05 18:33)


Weblogs inspiradors

I like
salms
cromets
combray
paperet
zootoon
quaderns
minid.net
qüestionem
escolar.net
perogrullo
goldenlady
pointblog.com
weblog context
beautiful stuff
notes al marge
papel continuo
diario de un feo
bighappyfunhouse
blogando pessoa
la petite claudine
la grande corniche
¿qué pasa, follador?
sexo para extranjeros
les paraules i els dies
bits des d'un racó de la xarxa
imatge astronòmica del dia

quadernet és membre de:

BoundaryPoint
BoundaryPoint is an international open discussion list for "pointers and bounders"...individuals who are interested in finding, researching, photographing and discussing geopolitical boundary points

The Degree Confluence Project
The goal of the project is to visit each of the latitude and longitude integer degree intersections in the world, and to take pictures at each location

El Refugio
Una comunidad abierta para hablar sobre libros, compartir experiencias literarias y escribir

Pepitolista
La pepitolista es una comunidad de pixeleros locos con ganas de nosabemosqué

La Palutilla
La Palutilla está más allá de la esfera celeste, se encuentra en un mundo suprasensible y contiene en sí mismo las entidades matemáticas y las figuras geométricas perfectas








per fer ping


RSS Feed

Made with Antville

impulsat per
Helma Object Publisher