dissabte, 14. de juny 2003
La foto
chaland
13:28h
Avui, mentre set mil persones caminàvem per l'Avinguda Maria Cristina despullades sense cap tipus de complexe, se m'han acudit vàries coses. Primera, que còmode és anar despullat. Segona, que guapa està la gent sense roba (personalment a la gent l'he trobada molt més maca). Tercera, que natural i normal que resultava tot. No es veia a ningú amb cara de patiment, ni res semblant, de fet jo em sentia com si estigués a una manifestació normal i corrent. Quan passaven els periodistes... no ho sé. Semblaven estranys, amb l'airet agradable que feia i ells vestits... ;) Ahir la meva encarregada em va explicar que abans de fer-la supervisora de vàries botigues, el jefe li va preguntar si tenia pensat tenir fills en els pròxims deu anys (ella en té 27...) Li va haver de dir que no. No ho sé, potser no té gens de relació, però em sembla que aquest món cada cop està més desnaturalitzat. Trobo que anar despullat és molt més natural que anar vestit (evidentment, no estic parlant de fred!). I que una parella tingui fills quan li roti sense que es penalitzi a la mare de la criatura, com si hagués comès una falta greu a la feina. És com si neguéssim o canviéssim coses bàsiques i fonamentals que van lligades a la essència humana, no? ----- ----- ----- -----
Bé, he de confesar que la trobada Spencer Tunnick va tenir dues històries paral·leles ben interessants. Fa cosa d'un mes, l'home va compendre que al món hi ha coses que no es poden mesclar, i va desparèixer subtilment de la meva vida. Ufff... Allà estava, mirant-me, somrient, iniciant un moviment rectilini uniformement accelerat cap a mi. Els dos petons de rigor, la salutació, el que tal?, el amb qui has vingut?, el q com van els exàmens?, i dos petons ràpids que li vaig encastar i un bé, doncs que vagi molt bé. I jo feliç de mi, creient que havia superat el mal tràngol, i havia conseguit fugir de l'amenaça, descobreixo en el moment en que tothom s'havia de situar per a despullar-se, com l'home es dirigeix cap a la meva banda des de la llunyania i es situa a la meva fila. Sí, sí, com ho sentiu. Dos minuts abans de despullar-nos. Primera fila per veure'm en boles. Ha triomfat. En fi, resignació, i roba fora. L'home deu estar comptant-me les pigues, amb aquest deteniment que m'observa. I es deu descomptar, perquè no acaba mai. Aixxx... Ahir per la nit, quan els meus pares van tornar d'un sopar, van trobar a la bústia una carta sense segell que posava : Para Carme si us plau. El remitent, el peruà compta-pigues. Us n'adjunto uns fragments: Definitivament, com em trobi el peruà sortiré corrents. Quina por. A sobre va venir a casa meva a portar-me la carta. M'agafa veritable PàNiC!!!! L'altre història paral·lela a la qual la Cheeetah fa referència al seu comment, va ser que vam conèixer un noi allà que era guapíssim. Un veritable bombó, simpàtic, agradable, discret i un punt reservat... que fa dos anys que té com a parella un noi! I això que abans sortia amb noies. La veritat ens ha tocat viure un moment molt difícil de la història de la humanitat, noies. La meitat dels tios o són peruans i inútils, o tenen nòvia i són inabastables i l'altre meitat és gay. És desolador. Es pot saber que hem de fer? ens masculinitzem per a agradar-los més o al contrari hauríem de ser més femenines? Perquè deserten els homes, i se'n van a l'exèrcit de l'altre bàndol? es converteixen en competència... no és just! Escrit per carme a Goldenlady ... Link ... Next page
|
quadernet@yahoo.com En línia fa 8223 dies Darrera actualització: 28/1/06 13:38 no estàs registrat ... per posar comentaris o històries
registra't
...
Geopolítica de diumenge al matí™ Periodisme d'investigació Hi havia una vegada Novetats del front Encapçalaments Passarel·la Pinacoteca Enquestes Dibuixets Sexe dur Crisi ... Més tòpics (per endreçar) inici ... antville
Weblogs de l'Escola Quadernet *Actualització
2006* Paperet" %> Belgolb" %> La Vista" %> *Actualització,...
by chaland (28/1/06 13:30)
Lirineu
Nome: Lirineu Andrade
Idade: 20 Principal oucupação: Pensar Oucupação secundária: Viver e conhecer gente...
by Dhammayazika (19/5/05 9:31)
Weblogs inspiradors quadernet és membre de: BoundaryPoint
The Degree Confluence Project
El Refugio
Pepitolista
La Palutilla
|