Estimat Duquena. L’altre dia, llegin-te al quadernet, em va sobtar aquesta frase: “...el moment d’anar a dormir és un moment difícil, com ens passa a tantes persones.” D’entrada em vas amoinar una mica, però li vaig restar importància pensant que era mera literatura i la vaig passar per alt fins avui, quan he llegit el text de Ferlosio.

Alguna cosa deu passar, he pensat. No pot ser tanta al.lusió a les poques ganes d’anar a dormir, un dels plaers de la vida, sense que passi res. D’altra banda, m’he enganxat a la reflexió de les poques ganes d’anar a dormir que tenen la majoria de nens i, en el meu modest pensament, ho atribueixo a la pèrdua de llibertat i espontanietat que l’ordenança adulta “a dormir” provoca en les seves petites ments, sempre carregades de projectes d’il.lusió i fantasia i més després de sopar, quan la pila d’energia, a més, acaba de ser recarregada. Si un nen fos amo del seu destí, probablement no aniria a dormir mai, s’adormiria, com segurament tampoc aniria a menjar, menjaria (quan tingués gana), de la mateixa manera que no aniria a jugar o a rentar-se, jugaria i potser d’adult, es rentaria.

És probable que la necessitat de la caricia i l’alè paternal just abans d’anar a dormir, sigui per conjurar el fantasma de la pèrdua d’aquesta llibertat, pel fet que, de sobte, tot aquest món de fantasia sublim i lluminós que estava bullint tant sols feia un minut al seu cap, s’apagui de cop amb una brutal barrera de foscor i d’incertesa també. Incertesa perquè amb els ulls oberts, el nen sap què passa pel seu cap, explora i controla l’infinit desconegut a la seva manera i al seu ritme. Amb els ulls tancats, sense la voluntat expressa de tancar-los i adormir-se, el nen perd tota referència i entra en el desconegut, en el buit més absolut i indòmit. Ell no s’adorm, és ladult qui el fa dormir. Ai, quina por, això “d’anar a dormir”, de marcar-li la pauta d’anar a dormir, és una cosa de grans, d’uns éssers que estan molt lluny d’ell. Acompanya’m si us plau, tinc por. Suposo que això seria aplicable a altres pors, com la d’anar a escola, al metge...

Espero que estiguis bé i si no ho estàs, no dormis, adorme’t o truca als amics.