En Marçal i l’arbre de nadal
Dhammayazika
08:02h
Hi havia una vegada un nen que es deia Marçal que vivia a El Prat de Llobregat. Cada any, quan s’acostava Nadal, anava a la Fira de Santa Llúcia amb els seus pares i compraven un arbre per posar-hi boles i un estel al capdamunt. L’arbre sempre el compraven una mica petit perquè a casa seva un de gran no hi cabia. Com que era un arbre petit, les boles les havien de penjar molt juntes i aleshores no podien respirar bé i agafar aire per poder parlar amb l’estel del capdamunt, que sempre es trobava molt sol. Això no li agradava a en Marçal, que pensava que seria millor tenir un arbre més gran, tant gran i alt com el seu pare i la seva mare posats un sobre l’altre, i així les boles podrien agafar aire tranquil.lament i parlar amb l’estel tota la nit perquè no es trobés tant sol allà dalt. L’any següent, el dia abans que els seus pares anessin a comprar l’arbre de nadal, en Marçal els va demanar que fos un arbre ben alt. Ells li van tornar a dir que a casa no hi cabia un arbre tant gran, i que si era molt alt, també seria més dificil posar-hi les boles i l’estel del capdamunt. En Marçal no va quedar content amb l’explicació i va decidir que aquell any tindrien un arbre de nadal ben gran, tant si els pares volien com si no. L’endemà de bon matí, quan els seus pares encara dormien, en Marçal va agafar la destral del seu avi i va sortir cap el bosc decidit a tornar a casa amb l’arbre que ell volia. Els boscos d’arbres de nadal eren lluny i en Marçal va haver de caminar moltes hores abans de trobar-ne un. Quan va arribar al primer bosc, va mirar per tot arreu, però na va veure cap arbre prou gran. Va seguir caminant fins al segón bosc i també se’l va mirar amb atenció, però tampoc hi havia cap arbre gran. Després va seguir fins al tercer, al quart i al cinquè bosc i tampoc no hi va trobar cap arbre gran. Quan en Marçal va arribar al sisè bosc, va sentir la veu ronca d’un arbre roure que el cridava. - Ei, menut, va dir l’arbre roure. Què busques? - Busco un arbre de nadal molt gran, va dir en Marçal. És per omplir-lo de boles i un estel al capdamunt. El tallaré amb aquesta destral. L’arbre roure, una mica espantat per aquella destral, li va dir atabalat. - Doncs aquí no n’hi ha! Hauràs d’anar fins al setè bosc. Allí n’hi ha molts. - Gràcies! Va dir en Marçal. I saludant amb la mà l’arbre roure se’n va anar fins al setè bosc. Quan va arribar al setè bosc, en Marçal va quedar bocabadat. Tot era ple d’arbres de nadal immensos. Eren tant grans, que segur que a casa seva no hi cabien i que els seus pares s’enfadarien si en portava un, però ell ho tenia molt clar. No sortiria d’aquell bosc sense emportar-se un bon arbre de nadal. Va estar una estona mirant-se els arbres, un per un, a veure quin li feia més gràcia. Poca estona després ja en tenia un d’apamat. Era un bon arbre: alt, groixut, molt verd i semblava molt alegre. Sense pensar-s’ho dues vegades, en Marçal va aixecar la destral i li clavà un bon cop a l’arbre, que de seguida es va queixar. - Aai! Menut, què fas? Que em feràs mal. - No et queixis arbre! li va dir en Marçal. T’haig de tallar tant si com no. En Marçal va tornar a alçar la destral i li clavà un altre cop. - Aaai! Va tornar a queixar-se l’arbre. Escolta marrec! va dir l’arbre. Que vols que et doni un cop de branca potser? - No veig per què ho hauries de fer, va dir en Marçal. Només t’estic tallant per portar-te a casa meva i omplir-te de boles i un estel al capdamunt. Ja veuràs que bé que quedes. T’agradarà. En Marçal va tornar a agafar la destral i, quan estava a punt de donar-li el tercer cop, l’arbre li va dir: - Si em tornes a pegar amb la destral faré que tots els altres arbres et tirin pinyes al cap. Ja veuràs com t’agrada que et peguin... - Però no veus que quedaràs molt bé amb les boles i l’estel?, va dir en Marçal. I també et posaré llumetes. Ja veuràs que bonic. Seràs l’enveja dels arbres de nadal. Au, va, arbre, deixa que et talli. - No vull, va dir l’arbre inflant el tronc amb orgull i entrecreuant les branques - Que no vull, t’he dit. Em fas mal. En Marçal no sabia què fer. Per una banda volia l’arbre tant si com no, però de l’altra, sabia que tenia les de perdre si els arbres començaven a tirar-li pinyes al cap. Finalment va dir: - Mira, arbre, jo t’haig de portar a casa perquè sinó els meus pares em renyaran. Me n’he anat sense el seu permís i, si torno a casa sense tu, em castigarán sense caramels ni pastissos, i m’agraden molt. - I a mi què? va dir-li l’arbre amb menyspreu. Aquí estic molt bé i m’és ben igual el que et passi. Dolgut, a en Marçal li va saber tant greu aquest comentari, que li va saltar una llàgrima. - Ara plores? Va dir l’arbre rient-se una mica d’ell. - Clar que ploro, arbre dissecat! va dir en Marçal enfadat. Jo volia un arbre de Nadal tant si com no, i tu no em vols ajudar. Els meus pares sempre compren un arbre massa petit i les boles no poden agafar aire per parlar amb l’estel del capdamunt perquè estan massa juntes, i l’estel està molt sol. L’arbre es va quedar pensatiu, i després d’una estona va dir: - Podries haver començat per aquí, home! Un estel no es pot deixar mai sol. Els estels ens fan companyia a la nit i ens canten boniques cançons amb la seva llum espurnejant. T’acompanyaré a casa teva de bon grat, però primer m’has de prometre una cosa. - Quina cosa? va dir en Marçal deixant de plorar. - Que mai més no pegaràs ni tallaràs cap arbre, perquè als arbres no ens agrada que ens facin mal. - T’ho prometo! Va dir en Marçal content. Mai més no tornaré a fer mal a cap arbre. Llavors, l’arbre va agafar en Marçal i el va enfialar suaument a una branca, va aixecar les arrels i va començar a caminar cap El Prat. Els pares d’en Marçal, que havien estat molt amoïnats pel seu fill perquè no el trobaven, es van posar molt contents quan el van veure arribar amb l’arbre de nadal. Primer el van renyar una mica, però després el van abraçar molt fort, li van dir que l’arbre es podia quedar i la seva mare va preparar un bon plat de macarrons que en Marçal es va menjar encantat. Després de sopar van anar a posar les boles a l’arbre de nadal, i quan ja eren totes posades, en Marçal va col.locar l’estel al capdamunt. Llavors, les boles van començar a parlar, i l’estel va brillar com mai no ho havia fet abans.
|
quadernet@yahoo.com En línia fa 8217 dies Darrera actualització: 28/1/06 13:38 no estàs registrat ... per posar comentaris o històries
registra't
...
Geopolítica de diumenge al matí™ Periodisme d'investigació Hi havia una vegada Novetats del front Encapçalaments Passarel·la Pinacoteca Enquestes Dibuixets Sexe dur Crisi ... Més tòpics (per endreçar) inici ... antville
Weblogs de l'Escola Quadernet *Actualització
2006* Paperet" %> Belgolb" %> La Vista" %> *Actualització,...
by chaland (28/1/06 13:30)
Lirineu
Nome: Lirineu Andrade
Idade: 20 Principal oucupação: Pensar Oucupação secundária: Viver e conhecer gente...
by Dhammayazika (19/5/05 9:31)
Weblogs inspiradors quadernet és membre de: BoundaryPoint
The Degree Confluence Project
El Refugio
Pepitolista
La Palutilla
|