La foto

Avui, mentre set mil persones caminàvem per l'Avinguda Maria Cristina despullades sense cap tipus de complexe, se m'han acudit vàries coses. Primera, que còmode és anar despullat. Segona, que guapa està la gent sense roba (personalment a la gent l'he trobada molt més maca). Tercera, que natural i normal que resultava tot. No es veia a ningú amb cara de patiment, ni res semblant, de fet jo em sentia com si estigués a una manifestació normal i corrent. Quan passaven els periodistes... no ho sé. Semblaven estranys, amb l'airet agradable que feia i ells vestits... ;)

Ahir la meva encarregada em va explicar que abans de fer-la supervisora de vàries botigues, el jefe li va preguntar si tenia pensat tenir fills en els pròxims deu anys (ella en té 27...) Li va haver de dir que no.

No ho sé, potser no té gens de relació, però em sembla que aquest món cada cop està més desnaturalitzat. Trobo que anar despullat és molt més natural que anar vestit (evidentment, no estic parlant de fred!). I que una parella tingui fills quan li roti sense que es penalitzi a la mare de la criatura, com si hagués comès una falta greu a la feina.

És com si neguéssim o canviéssim coses bàsiques i fonamentals que van lligades a la essència humana, no?

----- ----- ----- -----

Bé, he de confesar que la trobada Spencer Tunnick va tenir dues històries paral·leles ben interessants.
La primera és una mica... en fi...
Sempre pensava, "i si em trobo algú conegut a l'Spencer Tunnick?" algun profe de la E.G.B, o de la uni, o algú que no veig des de fa temps... M'imaginava que truculent seria trobarme algú així despullat, i donar-nos dos petons i preguntar que tal estem i què estàs estudiant i aquestes mandangues. I sobretot, que passaria si em trobés algú que simplement no em vull trobar...
Jo sóc molt gafe, i quan anava caminant per allà encara feliçment vestida, em vaig trobar un individu que es troba situat entre aquells que de cap manera em volia trobar. Fa cosa d'un mes em perseguia per Barcelona amb la il·lusió de... eacs! no m'ho feu pensar. En fi, m'enviava missatges i em trucava convidant-me a sopar menjar típic peruà (d'on prové l'individu en qüestió), a veure el seu pis, a anar al cinema... en fi, el típic amic d'amiga que una nit tonta li fas més cas del que es mereix i ja no te'l treus de sobre...

Fa cosa d'un mes, l'home va compendre que al món hi ha coses que no es poden mesclar, i va desparèixer subtilment de la meva vida. Ufff... Allà estava, mirant-me, somrient, iniciant un moviment rectilini uniformement accelerat cap a mi. Els dos petons de rigor, la salutació, el que tal?, el amb qui has vingut?, el q com van els exàmens?, i dos petons ràpids que li vaig encastar i un bé, doncs que vagi molt bé.

I jo feliç de mi, creient que havia superat el mal tràngol, i havia conseguit fugir de l'amenaça, descobreixo en el moment en que tothom s'havia de situar per a despullar-se, com l'home es dirigeix cap a la meva banda des de la llunyania i es situa a la meva fila. Sí, sí, com ho sentiu. Dos minuts abans de despullar-nos. Primera fila per veure'm en boles. Ha triomfat.

En fi, resignació, i roba fora. L'home deu estar comptant-me les pigues, amb aquest deteniment que m'observa. I es deu descomptar, perquè no acaba mai. Aixxx...
Però la massa humana es mou, anem cap a fora, el perdo de vista... Prueba suuuupperadaaaaa!

Ahir per la nit, quan els meus pares van tornar d'un sopar, van trobar a la bústia una carta sense segell que posava : Para Carme si us plau. El remitent, el peruà compta-pigues. Us n'adjunto uns fragments:
Definitivamente ha sido una de las experiencias más gratificantes e intensas que he podido vivir, y no cabe duda de que quiero compartir toda esa energía contigo (no vull pensar on se li concentra tota la energia)
(...) mostraba destellos de su verde intenso, igual al de tus ojos al mirarme (jo els tinc marrons els ulls! tio, no cal que inventis xorrades per convertir la carta en romanticisme de best seller barat i vomitiu)
Para que veas que llevo la pasión adentro, puedo canalizarla muy bien hacia la delicadeza y el detalle, es simplemente cuestión de que me ayuden a guiarla... ME DAS UNA MANO CON ESO?

Definitivament, com em trobi el peruà sortiré corrents. Quina por. A sobre va venir a casa meva a portar-me la carta. M'agafa veritable PàNiC!!!!

L'altre història paral·lela a la qual la Cheeetah fa referència al seu comment, va ser que vam conèixer un noi allà que era guapíssim. Un veritable bombó, simpàtic, agradable, discret i un punt reservat... que fa dos anys que té com a parella un noi! I això que abans sortia amb noies. La veritat ens ha tocat viure un moment molt difícil de la història de la humanitat, noies. La meitat dels tios o són peruans i inútils, o tenen nòvia i són inabastables i l'altre meitat és gay. És desolador. Es pot saber que hem de fer? ens masculinitzem per a agradar-los més o al contrari hauríem de ser més femenines? Perquè deserten els homes, i se'n van a l'exèrcit de l'altre bàndol? es converteixen en competència... no és just!

Escrit per carme a Goldenlady

  
 
quadernet@yahoo.com
En línia fa 8220 dies
Darrera actualització: 28/1/06 13:38
status
no estàs registrat ... per posar comentaris o històries registra't
menu


novembre 2024
dg.dl.dt.dc.dj.dv.ds.
12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
gener

recent
Weblogs de l'Escola Quadernet *Actualització
2006* Paperet" %> Belgolb" %> La Vista" %> *Actualització,...
by chaland (28/1/06 13:30)
Sóc un copión
by Dhammayazika (1/6/05 21:33)
...Ooohh triaaangolo mio!! Homenatge cantat
a l'amic Chaland
by Dhammayazika (29/5/05 20:43)
Encara que no ho sembli,
estàn fetes... el 1915!! Taller Tiflis
by Dhammayazika (27/5/05 18:31)
Lirineu Nome: Lirineu Andrade
Idade: 20 Principal oucupação: Pensar Oucupação secundária: Viver e conhecer gente...
by Dhammayazika (19/5/05 9:31)
Bando de velhas pelancudas
by Dhammayazika (18/5/05 18:33)


Weblogs inspiradors

I like
salms
cromets
combray
paperet
zootoon
quaderns
minid.net
qüestionem
escolar.net
perogrullo
goldenlady
pointblog.com
weblog context
beautiful stuff
notes al marge
papel continuo
diario de un feo
bighappyfunhouse
blogando pessoa
la petite claudine
la grande corniche
¿qué pasa, follador?
sexo para extranjeros
les paraules i els dies
bits des d'un racó de la xarxa
imatge astronòmica del dia

quadernet és membre de:

BoundaryPoint
BoundaryPoint is an international open discussion list for "pointers and bounders"...individuals who are interested in finding, researching, photographing and discussing geopolitical boundary points

The Degree Confluence Project
The goal of the project is to visit each of the latitude and longitude integer degree intersections in the world, and to take pictures at each location

El Refugio
Una comunidad abierta para hablar sobre libros, compartir experiencias literarias y escribir

Pepitolista
La pepitolista es una comunidad de pixeleros locos con ganas de nosabemosqué

La Palutilla
La Palutilla está más allá de la esfera celeste, se encuentra en un mundo suprasensible y contiene en sí mismo las entidades matemáticas y las figuras geométricas perfectas








per fer ping


RSS Feed

Made with Antville

impulsat per
Helma Object Publisher