Marina, el meu primer amor...
Sortia en una sèrie que feien a la tele quan erem petits --petits els que ara ja comencem a ser una mica mature, però no prou com per haver oblidat el nostre primer amor--. Era una dona preciosa, d'una enigmàtica bellesa, una criatura dels mars que de vegades es convertia en sirena i es submergia en les polícromes profunditats abisals, plenes de perillosos monstres marins. La seva cabellera s'escampava màgicament tot surant per les aigües pregones i, de pas, li tapava les tetes (cabrons!). Llavors sonava una cançó que deia: "Marinaaaaaa! Marinaaaaaa!" Jo diria que, per a mi, aquesta era l'escena clímax. Però un dia va ser segrestada i posteriorment esclavitzada per l'abjecte monstre Lord Titan, que l'embrutia i la sodomitzava.

Lord Titan, amo i senyor de l'imperi submarí de Titànica.

El seu eficient ajudant, un pencaire que sempre li treia les castanyes del foc (aquest em queia simpàtic).

Troy Tempest, capità de la WASP (World Aquanaut Security Patrol), que va alliberar heroicament Marina del seu infernal captiveri. Era un imbècil guaperes i cregut que anava de bon tio, però que en realitat es volia repassar a tot preu la preciosa Marina, i mancillar la seva eterna i inabastable bellesa.

El veloç submarí nuclear Stingray, que conduïa Troy Tempest, que sempre es feia el xulo.

Els altres membres de la WASP, al comandament central de Marineville. Hi veiem el "Phones", encarregat del sistema de comunicacions, Atlanta Shore, la seva ajudant, que estava secretament enamorada de Troy Tempest i perdudament gelosa perquè el tio tot el dia anava calent com una guilla al darrera de Marina, molt més guapa que ella, i amb molta més categoria. L'assenyat comandant Sam Shore, pare d'Atlanta, el jefe de tot plegat, que tenia unes celles molt gruixudes i que sempre es movia en aquesta mena d'auto de xoc perquè va tenir un accident submarí i no podia caminar.

Marina! Marina! Que maca! Quins llavis! Quin rostre de proporcions sublims! Quina caiguda d'ulls! Quin insondable misteri! Quina callada bellesa! --Marina era muda, pobrissona, no sé si ho havia dit--. La dona perfecta! Tota la vida l'he buscat a ella en les dones que s'han creuat al meu camí i ha estat endebades!

Marina i Troy Tempest, en plan romàntic i tal, en una escena idílica... Ahhhh! Si jo hagués pogut estar al lloc de l'estaquirot aquest! Li hagués començat a xiuxiuejar a cau d'orella tots els meus sentiments... I el tio es creu que va elegant, el molt imbècil. I mireu on prova de fotre la mà, però al final mai res... En el fons és el típic covard!

I sempre se li veuen els fils que li mouen els braços i les cames, i el cap. No deixa de ser una vulgar marioneta, vaja, com tots els altres personatges de les fantàstiques sèries que va fer Gerry Anderson als anys seixanta, com ara "Thunderbirds" ("Guardianes del espacio"), on hi sortia el popular enginyer Brains, que tenia una retirada al bon amic Duquena, que per cert fa dies que no escriu res per aqui...

més fotos de 'Stingray'
més fotos de 'Thunderbirds'