A Vilaweb hi ha la notícia que un parell de polítics amb inquietuds s'han decidit fer un weblog o bitàcola, que en diuen ara. Ho trobo molt interessant. A la tele no m'acabo d'enterar bé de les propostes dels partits cara a les pròximes eleccions. Els polítics, quan surten a la tele, fan bastant el burro, no ens enganyem, buscant el cop d'efecte mediàtic. I a part que només es dediquen a fotre's la punyeta entre ells, bàsicament. Segur que al weblog d'un polític deu haver-hi un to més assossegat. Em miraré els weblogs aquests i d'una vegada podré assabentar-me dels programes dels partits i decidir amb senderi el meu vot i "participar a la festa de la democràcia", que diuen sempre els periodistes més eixerits.

Primer visitarem el Weblog Personal d'en Pere Macias, secretari general adjunt de CiU i qui s'encarrega de dirigir la campanya del presidenciable senyor Artur Mas. A dalt de tot hi ha la foto somrient d'en Pere Macias, l'autor del weblog, i té pinta de ser un paio simpàtic i trempat, de seguida em cau bé. I més tenint en compte la presentació que es fa d'ell mateix:

‘...M’agrada jugar a la botifarra i anar a collir bolets...’

La botifarra no sé què és, però segur que deu ser un joc la mar de divertit. I segueix dient:

‘Què desitjo? Veure algun dia els meus fills amb nacionalitat catalana vivint en un país lliure’.

Aquí ja em comença a agafar urticària (i això que tot just estic al principi del weblog). Si el Senyor Macias i els de Convergència i Unió consideren que aquest encara no és un país lliure, alguna cosa hi deuen tenir a veure, dic jo. En deuen ser responsables d'alguna manera, després d’haver passat 23 anys governant (algunes legislatures amb majoria absoluta). És la típica retòrica convergent, que sempre vol i dol. Fa 23 anys, en fa 10, en fa 6, en fa 1, es queixaven de les mateixes coses que ara, sempre la mateixa cantarella victimista. Si ara continuen igual és que està clar que vostès, Senyor Macias, no han fet gaire res de bo al llarg d’aquests anys, ja que ni tan sols vivim en un 'país lliure'... També diu que vol veure els seus fills amb nacionalitat catalana. Que és independentista, Senyor Macias? És que no ho sabia, això, potser és un aspecte nou al programa de Convergència i Unió... No s'ho creu ni ell, això de la nacionalitat catalana, ho diu per dir... L'última cosa que tenen els convergents és cap mena de coratge polític per assolir ni un mínim objectiu en aquesta direcció... Però els agrada anar dient coses així, que no tenen res a veure amb la realitat.

No ens poséssim pas nerviosos. A veure, el primer 'post' es titula 'Treballant per millorar la vida quotidiana' i té un to didàctic i amb moltes paraules en negreta, com ara noves solucions, nous reptes o noves idees. Es nota que en Pere Macias deu pencar molt, el tio. Després ho llegiré detingudament. És que ara he vist el títol del segon 'post': 'Catalunya, entre els millors països del món'. I jo sense saber-ho! Anem a veure amb quina ens en surten, ara:

'...hem iniciat la segona gran revolució que ha de possibilitar, sense cap mena de dubte situar-nos entre els millors països del món : Línia 9, ampliació del port del Barcelona, tercera pista de l’aeroport, TGV,...'

Sense comentaris. Totes aquestes obres públiques eternes estan endarrerides o mig aturades i, en general, són una xapussa monumental, i no responen a cap pla d’infraestuctures amb cara i ulls, i algunes ni compten amb un finançament clar. Precisament avui el diari deia que el primer trosset de la línia 9 del metro de Barcelona que s’havia d’innaugurar a finals del 2004, ho farà, com a mínim, un any més tard, perquè la Generalitat no havia pensat en adquirir els trens que hi han de circular, i ara s'hauran de posar a fabricar-los.
A part que, no parlen sempre el senyor Macias i companyia del ‘dèficit d’infraestructures’, que fa que Catalunya ‘perdi pes’? Si sempre es queixen d’això, per què van ara de triomfalistes? Això de que Catalunya ‘perd pes’ està bastant clar, ho diu tothom, des de tots els sectors, a nivell macromegaeconòmic i a nivell més popular. La renda de Catalunya (que està per sota de la mitjana de la Unió Europea, estrany tractant-se d’un dels millors països del món) baixa en picat any rera any, respecte Europa i la resta d’Espanya. I això també deu ser una mica culpa de vostè, senyor Macias...

Però tot seguit, el Pere Macias ens dona una altra raó fonamental que fa que Catalunya estigui entre els millors països del món:

‘...Els mossos van desplegant-se al territori i allà on arriben, augmenta la sensació de seguretat entre els ciutadans. I això no ho dic com a desmèrit de cap altre cos policial...’

Però aquest home que s’ha pres? (a part dels bolets) En definitiva, quins paràmetres té per definir que un país està entre els millors del món? Senyor Macias, deixi’m dir-li, que potser no ho sap, que a Catalunya, a part policies amb boina, trenets que fan figa, una xarxa de metro escarransida i un aeroport tercermundista, cada dia hi ha més gent dormint al carrer, cada dia hi ha un percentatge més esgarrifós de població que viu sota l’umbral de pobresa, cada dia hi ha menys prestacions sanitàries per part de la seguretat social, més precarietat laboral, i que toooot s’apuja moooolt, i que la penya està molt emprenyaaaada, sobretot amb els polítics com vostè que tenen aquest doble llenguatge tant lleig!

En fi, tranquilitat i seguim weblog avall, a veure si anem acabant... Els següents ‘posts’ parlen d’alguns temes de gran interès per al ciutadà --com ara el Festival del Club Super 3 o el senyor Joan Laporta aquest-- però, lamentablement, la retòrica que empren segueix la vella tècnica que es basa en començar desqualificant els adversaris polítics, més que no pas oferir propostes originals:

‘Em truca en Trias des del Congrés de Diputats esverat. Quina barra els socialistes! Això ja passa dels límit de la decència i de la moralitat política! A mi ja no m’estranya res. El que passa que a vegades cal tenir una mica més de interès pel teu país o per la teva Comunitat Autònoma, si ho prefereixen. Immersos en una campanya electoral a Madrid, que intueixen perduda, ara va i tenen la brillant idea d’eliminar peatges a Madrid!'

I continuen amb aquest to. I volen fer gràcia i tot (que no en fan), una mica a l’estil de les gracietes tontes de l’empollon de la classe, que mai estaven gaire a l’altura. Però al weblog del senyor Macias (per cert, que hi ha bastantes faltes gramaticals a tot arreu) hi trobem alguns passatges més poètics, tot sigui dit, com ara al ‘post’ titulat 'Amb una paraula: Impressionant', que glosa les virtuts del líder:

‘En Mas està en forma. Arriba al moment decisiu, anem cap a la gran final a ple rendiment. Fa quatre anys, amb l’Artur vam fer una ruta en bicicleta entre Olot i Girona pel carrilet acompanyats per la gent de la JNC i altres militants de la Garrotxa. He de confessar que mentre tot el grup estàvem arribant a Bescanó, en Mas ja havia arribat a Salt. Aquella forma física que em va demostrar aquell dia, el dissabte la vaig percebre en la seva manera d’expressar-se i de connectar amb la gent.’

I a l’últim ‘post’ de la pàgina principal s'afirma que ‘Mas guanya el debat a Maragall’. Parla del debat que va tenir lloc a ‘La Vanguardia’ entre Mas i Maragall i que el diari va transcriure. El senyor Macias diu, tranquilament, sense cap mena de pudor ni res, que Mas ‘guanya’. Això dependrà de la conclusió a que arribi la persona que es llegeixi el debat, no?

‘Aquest dies hem pogut llegir el debat Mas-Maragall a La Vanguardia. Tot i que pot ser una mica pesat d’entrada [sic], si fas una lectura rigorosa de tot el que es va dir en el debat, la veritat és que no hi ha cap dubte que Mas ha guanyat el debat. De fet, us convido a visitar el web d’en Mas (www.arturmas.org) on podreu escoltar el debat sencer, o si més no alguns talls interessants [sic] que demostren la superioritat d’en Mas davant d’en Maragall’

I jo que pico tot decidit l’enllaç a la web de L’Artur Mas... I mentre es carrega la web --que triga-- i continuo llegint el weblog, se’m colen sigil·losament a l’ordinador uns petits arxius. I se m’obre per sorpresa el Winamp i sento de sobte a tot volum pels altaveus la sonora veu del senyor Mas! Em fot un susto! Són uns arxius anomenats ‘compto.mp3’, ‘socartur.mp3’ i ‘peraixohemfetaquestweb.mp3’. I com que tinc configurat el Winamp per a que quan acabin de sonar les cançons, tornin a començar a sonar totes una altra vegada, la veu del Mas no para de repetir les mateixes frases una darrera l’altra frenèticament i sense aturar-se... 'Per això hem fet aquest web, per a que gent com tu ens hi pugui ajudar', va dient l'Artur... Em foto nerviós, ho vull parar però no puc, em poso a clicar per tot arreu, però res... I quan comença a perfilar-se la cara de l’Artur Mas a la pantalla, se’m penja l’ordinador i es talla definitivament la veu de l’Artur que ara anava dient eternament: ‘Compto amb el teu suport! Sóc Artur Mas! Compto amb el teu suport! Sóc Artur Mas!’

Total, que la brometa m’ha espatllat l’ordinador. Després d’aquest desagradable episodi només hi podia veure, a l'ordinador, la pantalla aquella blava tant amenaçant, plena de codis i tal. He pensat de fer alguna cosa en MSdos, però no hi podia entrar... Al final he hagut de carregar i portar el disc dur a l’’Storage Informático’. Allà m’han dit que s’ho mirarien i que m’ho formatejarien, i que, sobretot, no voti l’Artur Mas... Naturalment, li penso enviar la factura de la reparació al Senyor Pere Macias, i si no vol pagar montaré un escàndol! El millor país del món... Serà possible, el tio!

Aquí al quadernet no s'ha parlat mai gaire de política ni de partits (nosaltres som bàsicament uns poetes), a part d'algunes referències carinyoses al PP i a alguns dels seus candidats o militants de base. Però a partir d'ara que es preparin, els polítics! Al llarg d'aquesta campanya electoral que un dia d'aquests comença els farem un seguiment estricte i a tots (els que s'ho mereixin) els tocarà el rebre!