Agafo la xuleta que m’he anat confeccionant pacientment aquests dies, mentre escoltava a la tele les declaracions dels candidats a President de la Generalitat i la seva patuleia. És una xuleta plena de notes disperses i fletxetes que van amunt i avall. Una xuleta ja rebregada, després de dues setmanes d’intensa campanya electoral, però que farà decidir el meu vot. Me la miro i hi reflexiono, per tot arreu hi ballen xifres optimistes, milers de milions d’euros a invertir, centenars de quilòmetres de vies de comunicació, metres quadrats d’habitatges a preu de saldo, piles de minuts (que li calen al metge de capçalera de l’ambulatori per anar fent receptes a tota pastilla).

Hi ha un parell de conceptes bàsics que hi apareixen moltes vegades, a la xuleta, i els he subratllat amb un retolador d’aquells de tinta groga fluorescent: “Nou Estatut” i “Finançament”. Al final tot depèn d’això, segons he observat. També hi ha, a la xuleta, unes complexes taules, que he perfilat acuradament (amb un regle i un boli Bic d’aquells que tenen quatre mines de quatre colors diferents), amb els motius per NO votar a cadascun dels candidats, motius donats per la resta dels candidats. Això és molt important. És del que més han parlat, tots plegats.

No es pot votar CiU, és clar, i tenen raó els seus adversaris. Tot el dia queixant-se del PP i dels socialistes dels successius governs espanyols, que escanyen Catalunya sense pietat, però ells hi han pactat quan els ha vingut de gust al llarg d’aquests 23 anys que han governat a Catalunya, sense cap contrapartida clara, més aviat al contrari, estan més queixosos que mai. Els pressupostos de l’Estat, que diuen que són tan perjudicials per a Catalunya, són els que CiU ha anat votant i recolzant any rera any a Madrid, per tenir el suport del PP (que, d’altra banda, diuen que és el seu etern enemic) al Parlament de Catalunya. I ara, tot just abans de començar la campanya electoral, no voten els pressupostos de l’Estat, per fer-se els guapos... El Mas és el candidat de l'Aznar, que diuen alguns. En fi, molt desagradable, tot plegat. Són uns hipòcrites. En aquest apartat, a la xuleta, hi ha tantes fletxes que pugen i baixen que gairebé no es pot llegir res. Ens cal un canvi.

El PSC tampoc se’l pot votar, és clar, i tenen raó els que ho argumenten. Tota la vida, a les campanyes electorals, parlant de canvi i de democràcia, de federalisme. D’encaix a Espanya i punyetes d’aquest estil, però els diputats del PSC a Madrid sempre votant les negres consignes del PSOE, per desgràcia de la democràcia i de l’atrotinada Catalunya, des de la Loapa, passant pels eterns i discriminatoris pressupostos de l’Estat quan governaven, fins a la vergonyosa llei de partits, ara que estan a l’oposició. (I els Gal? Uix!). A part, que el Maragall tothom diu que s’adorm a tot arreu, a l’ombra dels ‘barons’ que li colen de tot, el Rodríguez Ibarra i el Bono, i altres individus d’aquesta calanya, que ens tenen tanta mania... No es pot esperar res de bo d’aquest partit, ni canvi ni res. ‘Mas de lo mismo’.

D’ERC un no se’n pot refiar perquè no diu què farà, amb qui pactarà. Una gran raó per no votar-los. Aquí, a la xuleta, hi ha dues claríssimes fletxes destacades amb el retolador groc de tinta fluorescent. O bé oferirà el Govern a CiU --que està clar, com s’ha vist més amunt, que no es pot votar ni desitjar que governi-- o bé al PSC --que està clar que tampoc--. Per cert, algú ha entès lo dels telenyecos del seu espot electoral? M’ho vaig gravar i m’ho he passat moltes vegades però no aconsegueixo veure de què va la cosa... He subratllat, a la xuleta, amb retolador vermell un concepte que m’ha semblat interessant, que diu de vegades el Carod-Rovira: ‘Govern d’unitat de CiU-PSC-ERC-I-V-EUiA’ Un gran govern de coalició --el respectius Estatuts, pedra de toc de la campanya, que tots proposen (excepte el PP) són clavats en un 85% del seu contingut. Tots junts governant (excepte el PP) per aturar la decadència de Catalunya. Una bona idea. Aquest és un país petit i escarransit, que deia el Pujol, amb dos o tres objectius clars per part de tots (excepte el PP), em sembla a mi i a la meva xuleta... I tota aquesta colla de polítics es podrien entendre fàcilment, han anat a les mateixes escoles de bona família i es coneixen de tota la vida, i de joves anaven plegats de farra (excepte el PP). Però d’aquí, a la meva xuleta, d'aquesta idea subratllada de 'govern de coalició', hi surt una fletxa que va cap avall i assenyala una frase que he escrit amb retolador negre gruixut Edding 3000 que posa: ‘Això no ho faran mai. No s’ho creuen ni ells. Són polítics rondinaires que defenen a tot preu la seva barraqueta’.

El PPC (es prega picar l’enllaç) té les coses clares. A la xuleta, a l’apartat del PPC no hi ha cap fletxa, cap ni una. Bé, una sí, però feta amb llapis de mina tova, que puja sigil·losament cap a l’apartat de CiU. I en general, a la xuleta, s'hi veu per tot arreu la frase ‘excepte el PP’. Al final ja anava posant 'EPP', que vol dir ‘excepte el PP’. Els del PP són els únics que no parlen de modificar l’Estatut ni el sistema de finançament, ni gaire res. Piqué diu que tot ja ens va molt bé com ens va. I diu, impassible (mentre es va traient i posant les ulleres), que Catalunya és un país afortunat, la comunitat que rep més diners del Govern Central, i que si no es fa el Pla Hidrològic Nacional el delta de l’Ebre desapareixerà irremissiblement. Deixa a tothom pasmat. A aquest home algun dia li trencaran la cara. El PP (l’espanyol i el català) vol acabar a seques amb la poca dignitat que li queda a aquest país (Espanya i Catalunya). Aquí, a la xuleta, hi ha juntes les dues ‘pes’ que utilitzo sovint per no embolicar-me, una P verda (que vol dir país referint-se a Catalunya) i una P vermella (que vol dir país referint-se a Espanya).

I a I-V-EUiA, tampoc se’ls pot votar, ni en broma. Els seus contrincants diuen que ells saben que mai no governaran enlloc ni de casualitat i que es permeten oferir tota mena de propostes ecologistes i pintoresques (el PP, per fer por, en la seva habitual línia ideològica, els anomena ‘extremistes radicals’ i altres coses pitjors, de la mateixa manera que ha associat ERC i ETA). I-V-EUiA proposa un estat de benestar que ni Suècia, amb prestacions generoses per a tothom, això si. Aquest aspecte em sembla interessant, avui dia que tot el que s’ha assolit i va en aquesta direcció està en perill de mort a causa liberalisme salvatge. Proposen ajuts per als que no treballem gaire i no guanyem masses peles (em podria estar tot el dia tranquil·lament posant xorrades al quadernet sense amoïnar-me pels diners!) Volen apujar molt els impostos (això, en canvi, no interessa) i no volen fer cap obra pública destacable. No són realistes, no volen que es faci el ‘quart cinturó’ ni altres infraestructures imprescindibles per a què Barcelona (que és una ciutat) no acabi de paralitzar-se del tot i s'ensorri definitivament en la provincialització més provinciana. Catalunya seria com ‘Els pastorets’: ‘Volem que els tomàquets tinguin gust de tomàquet’, que diu el Saura. 'Volem la lluna', que deia l'última campanya del Maragall...

En fi, no ho sé... Avui passaré la jornada de reflexió amb la xuleta a mà. És com una equació per resoldre. Me l’aniré mirant i potser encara li afegiré alguna fletxa, alguna nota, a veure si em vaig aclarint. També utilitzaré el Tippex per anar esborrant redundàncies, i poder encara escriure alguna cosa a sobre, que la xuleta està que ja no hi cap res. I demà aniré a votar, segurament. Si encara no tinc clar el meu vot li ensenyaré la xuleta a l'interventor d'algun partit (excepte el PP), a veure què em diu. I a la nit ja sabrem el què.

Periodisme d'investigació