És un trist parc temàtic d’arquitectura brutalista, tones de formigó i ciment a dojo. Murs inmensos i el mar com si no hi fos. La “haima” i altres barraquetes vàries semblen tretes del quarto fosc de l’Ikea. Els guerrers de la Xina, impossible de veure'ls (dues hores de cua). L'assumpte del menjar multicultural i tal és una timada, un Mc Donald’s gegant ple de cambrers amb gorra que et cobren 50 cèntims pel vas de plàstic que et donen, que és un vas “sostenible”, la gran aportació del Fòrum al món (un envàs retornable, vaja). Al Fòrum 2004 tot és “sostenible”, que quedi ben clar, tal com al 92 tot era “lúdic” (i tot plegat era més distret, francament...). “Per ser tant sostenible això no s’aguanta per enlloc”, que diu un visitant, cansat, amb el seu vas sostenible a la mà, i que també ha vingut gratis al Fòrum, a la “prova de càrrega”, uns dies abans de la innauguració oficial. "Per cert, saps on s'ha de tornar el vas?", es pregunta. El missatge de sostenibilitat, multiculturalitat i pau al món és una hipocresia inmensa, venint d'aquest Fòrum d'aparador. Té per tot arreu un to pretesament ingenu i maniqueu que ratlla el patetisme. Més enllà de tota aquesta parafernàlia, més enllà dels nous tramvies de pacotilla, els gratacels de Diagonal Mar, un barri de nous rics que no té pinta de ser gaire sostenible. Al darrera, La Mina, la de tota la vida. Tot és bastant cutre.