Doncs en general les imatges que poso per aquí --responent a la pregunta del Javi, en un comentari més avall-- són producte de llaaaaaaargues navegades internàutiques (a veure si m'acostumo a posar enllaços, que, de fet, és una de les gràcies dels weblogs). De vegades hi faig alguna manipulació posterior i de vegades no.

Aquestes últimes imatges que he posat són producte de la meva recent afició per tot allò hawaià... M'agrada molt la iconografia hawaiana, des de les alegres camises estampades fins a les noies dels anys 50 amb collarets fets de flors i tocant l'ukelele. El mite del paradís terrenal polinesi, amb posta de sol inclosa, constitueix el punt de partida de la idea contemporània de la felicitat: les vacances a base de turisme estival i refrescant i de romanticisme de pa-sucat-amb-oli (llegir la magnífica novel·la "Notícies del paradís" de David Lodge).

També m'agrada el xoc que va representar per a la civilització occidental la descoberta de les illes del pacífic, a partir d'aquí es forja la noció del bon salvatge pur enfront l'home occidental depredador (llegir el "Viatge a Tahití", escrit pel seu descobridor, Bouganville).

M'agraden els dibuxos i pintures acadèmiques, romàntiques o impressionistes dels encotillats artistes europeus que van contemplar i descobrir aquelles terres, on el primer que feien els seus habitants en ser descoberts era oferir als seus colonitzadors luxuriosos les seves encantadores dones.

Les expedicions europees de finals del XVIII, (com les del capità Cook, que va descobrir Hawaii, imprescindible llegir els seus dairis d'abord), comptaven als seus vaixells amb un exèrcit il·lustrat de geògrafs, botànics, astrònoms, a la recerca frenètica de nous continents, noves galàxies al cel, nous animals exòtics, i l'arbre del pa, que seria eficaç per alimentar els milions d'esclaus de les colònies... Però es van trobar senzillament amb aquell món perfecte.

Així va néixer Waikiki, per exemple, el primer Benidorm, la promesa de la felicitat per a les masses... Jo mai aniré a Hawaii ni a la polinèsia, és clar, Occident va convertir tot allò en un parc temàtic (començant pel pintor Gauguin, imprescindible llegir els seus "Escrits d'un salvatge") i la majoria dels indígenes la va palmar d'epidèmies als quatre dies d'haver arribat els europeus...

Però tota la parafernàlia iconogràfica que s'ha creat des de llavors és interessantíssima, una gran alternativa a la iconografia cristiana, que havia tingut sempre el monopoli pel que fa a paradisos i herois sagrats. Qualsevol posta de sol va poder substituir el paradís celestial i qualsevol noia en bikini la Mare de Déu...

'Tahiti Revisited', pintures de William Hodges
Nits hawaianes
Plan for World Peace (To wear an Hawaiian shirt is an act of self-emancipation)
Propaganda d'un 'Resort' turístic per a recent casats
Anuncis de banyadors Jantzen dels anys 50