"L'estable per a les vaques cares era darrera mateix de la casa. Levin se n'hi anà travessant el pati per davant el munt de neu que hi havia vora els lilàs. Quan entreobriren la porta gelada, s'exhalà la sentor de vapor tebi dels fems, i les vaques, sorpreses per la claror insòlita del fanal, es remogueren damunt la palla fresca. Lluí un moment l'esquena llisa, ampla, vermella, amb taques negres, de la vaca holandesa. L'Àguila, el bou, jeia amb l'anella al morro i es volgué alçar, però va repensar-se i només va bufar dues vegades davant seu. La magnífica Paona, enorme com un hipopòtam, girada d'esquena tapava el vedell als qui entraven i l'ensumava.

Levin entrà al clos, donà una ullada a la Paona i alçà el vedellet clapat de roig damunt les seves potes llargues i vacil·lants. La Paona, inquieta, anava a mugir, però s'apaivagà en veure que Levin li atansava el vedell i, sospirant feixugament, es posà a llepar-lo amb la seva llengua rasposa. El vedell encastà el nas a l'engonal de la seva mare i remenà la cua.

- Fes llum aquí, Fiódor. Porta el fanal -digué Levin, mirant-se el vedell-. És llarg i fornit. Veritat, Vassili Fiòdorovitx, que és bonic? -digué adreçant-se a l'intendent, amb el qual s'havia reconciliat del tot sota l'efecte de la joia produïda pel vedell."

Lev Tolstoi, "Anna Karènina". Traducció d'Andreu Nin