Últimament veig que al quadernet, més d'un... habitual o no... ha anomenat que llegia tal diari o tal altre... La veritat és que es llegeixi el diari que es llegeixi... amb les notícies que tenim constantment és "per llogar-hi cadires". Jo de tots... potser em quedaria amb el dairi Avui... no sé si és perquè hi estic acostumada... però realment comparant amb molts altres... crec que és la lectura amb la que m'hi trobo millor... bé, també va a dies, es clar. El cas és que avui ha estat el meu diari... amb articles força interessants... i entre ells el que us copio aqui:

Temps dolents

Roma se sent amenaçada i alguns dels seus tribuns no renuncien a obtenir rèdit polític d'aquesta por. El pànic viscut als Estats Units d'Amèrica l'11 de Setembre i la por a rèpliques terroristes després de la invasió de l'Iraq, segueixen afegint noves capes de blindatge a la cuirassa amb què els nord-americans es volen protegir de la resta del món.
Torturats per l'obsessió de la seguretat, el govern de Washington ha reforçat la normativa que regula els vols internacionals amb destí o escala en el país. La novetat consisteix que a partir d'ara també els passatgers de trànsit hauran de disposar de visat encara que la seva escala en algun aeroport de qualsevol de les ciutats nord-americanes sigui purament tècnica, és a dir, que no comporti el canvi d'aeronau. Els països de la Unió Europa i alguns més com el Canadà, Austràlia o Nova Zelanda estan exempts d'aquesta nova exigència.
Analitzada separadament, aquesta dada aclareix la idea que avui dia té Amèrica sobre la igualtat. En definitiva, és la filosofia dels que exigeixen llibertat absoluta i sense cap mena de control estatal de tercers països per a la circulació de capitals (globalització) alhora que imposen tot tipus de restriccions al moviment de persones procedents d'uns altres països.
Es pot protestar, però és el que hi ha. El segle que es presentava com a paradigma de les conquestes de la llibertat està esdevenint d'una mediocritat aclaparadora en aquest registre. El pitjor és que no només els americans han de suportar els excessos dels Bush, Cheney i la resta d'executius de la seva companyia, el pitjor és que a aquesta manera de veure el món li estan sortint seguidors per tot arreu. També aquí.
Salvant les distàncies, en l'última iniciativa del govern Aznar per controlar el flux il·legal d'emigrants, segons el meu parer, reverbera una mica aquesta desconfiançaa bàsica vers l'altre, vers el que és diferent.
Aquest recel es veu clarament en algunes de les disposicions que afecten, precisament, les companyies d'aviació, canvis que, per cert, no ha provocat grans entusiasmes entre els directius d'aquestes empreses.
En què consisteix la cosa? Doncs que el govern espanyol vol encolomar a les aerolínies la tasca de controlar què fan els emigrants amb el bitllet de retorn. Aquesta iniciativa és una de les novetats contingudes en la tercera reforma de la llei d'estrangeria, que preveu sancions de fins a 60.000 euros (10 milions de les antigues pessetes) per a aquelles aerolínies que, eventualment, poguessin negar-se a facilitar dades dels seus clients que fins ara eren considerats confidencials.
Les companyies sospiten d'una iniciativa d'aquesta naturalesa no perquè els seus directius rebutgin la idea de millorar els controls per evitar l'emigració il·legal. No és això. El que passa és que els responsables de les companyies no volen assumir tasques que són pròpies de la política, com seria en aquest cas demanar el visat als turistes.
Hi ha a més altres raons per a aquesta renúncia: pensen que si la nova norma només obligarà les companyies d'aviació espanyoles i no les dels restants països de la Unió, al capdavall, els viatgers optaran per viatjar en aquelles companyies amb el consegüent perjudici per a les d'aquí.
En certa manera aquesta polèmica és un ploure sobre mullat perquè les companyies europees d'aviació que mantenen vols amb destí als Estats Units porten mesos queixant-se, sense èxit, d'una norma americana que les obliga a facilitar tota mena de dades personals dels passatgers. Incloent-hi la numeració de les seves targetes de crèdit, informació que, en cas de dubte, permet a la policia rastrejar totes les operacions econòmiques realitzades per un determinat passatger. Per al Parlament Europeu, que va debatre al seu dia la qüestió, les normes americanes podrien estar vulnerant drets fonamentals. D'aquí que a Espanya l'Agència de Protecció de Dades hagi volgut tranquil·litzar el personal dient que les noves mesures que impulsa Madrid no són comparables a les que han anat entrant en vigor a Amèrica del Nord des de l'11 de Setembre.
Probablement res d'això passaria sense la psicosi, sense la por que generen les accions criminals dels terroristes l'objectiu dels quals no és altre que destruir o almenys debilitar els sistemes democràtics dels països que trien per perpetrar els seus atacs. Però com que és clar l'objectiu dels terroristes, no hauríem d'oblidar que la reacció contra ells ha de ser la pròpia de l'Estat democràtic -el que respecta els drets individuals- perquè, altrament, el risc que corre el nostre sistema de llibertats és gran. Per descomptat, als Estats Units de George Bush la necessitat objectiva de seguretat ha guanyat la partida al que potser va ser el tret més característic de la forma de vida americana. Em refereixo a l'impuls i la passió per la llibertat. Temps dolents.

Fermín Bocos. Periodista